Noalle
Rite e fite : montagne é bare
Deun si mèis sé, lo caro « Rite é fite » vo pourte eungn otcheui, a la déqueverta di tradechón llétéye a l’élevadzo di vatse é, eun particuillé, i rituel di bare que seutte bitche fan naterellamente é que l’an pi baillà via i renoméye « bataille di rèine ». Vezetéde ...
La Foire d’été
(patoué di-z-Amaveulle) Lo 5 out que veun, torneré eun Veulla la tradichonella Foire d’été, verchón de l’étsatèn de la fameuza Fèira de Sent Or. Saré eunna balla fita eun plen er que tsante l’artizanà valdotèn avouì pi de 400 artizàn que espouzerén le ...
Lo tsotèn eun mezeucca
(patoué de Veullanoua) Eungn ocajón de la prochen-a édichón de Ététrad, Festival Eunternachonal di Nouile Mezeuque Trad eun Val d’Ouha, que se férè di 15 i 19 Ou 2023, no vo-z-eunvitèn a vezeté la séchón Mezeucca di site patoisvda.org, ioi vo pouode decouvrì ...
Queulteurra alpina : un pri littérére
(patoué dé Bretsón) O Pri dé l’Istituto Bellunese di Ricerche Sociali e Culturali s'aprechta a aroé a cha 12^ éditsión. O concours, dédià a contessa Caterina de Cia Bellati-Canal, l’a ichtà voulù pé l'éndjénié Alberto De Cia én mémouére da cha fenna, ...
Rite é fite : le fouà de Sen Piére é Pol
(patoué di-z-Amaveulle) Le tradechón di défèn llouà son an restesse formidabla que no llette i ten pasó é no édze a traché noutra identitó. Euntre la matse de tradechón que se conton deun lo mondo, le fouà avià pe la fita de Sen Piére é Pol son eun rite ...
Minoritó leungueusteuque : Pri Ostana
(patoué de Veullanoua) Lo Pri Ostana – écriteue eun lenva maternella – voulù pe la Chambra d’oc, eun collaborachón avouì Nethis é atò lo suppor de la Quemun-a de Ostana, de la Réjón Piémón, di Cirdoc de Béziers, di Pen club Ostana Ossitàn, de Radio Lenga ...
Concours Cerlogne : grou susè pe l’édichón 2023
(patoué de Veullanoua) Lo 25 é 26 mi pasó, la quemun-a d’Oyase l’a resè, pe la fiha finala, le 1130 partésipàn a la 61ima édichón di Concour scoléro de patouè « Abbé Jean-Baptiste Cerlogne », organizó pe la streutteua Espozichón é promochón de l’idantitó ...
Rite é fite : lo mariadzo
(patoué de La Sola) Can l’amoù é le montagne s’acapon, cotsoouza de majique acapite ! Si maise séi, lo laivro « Rites et fêtes » vo-ze amén-e don on voyadzo a la déqueverta di tradechón é di coheumme que lai son a l’entoo di mariadzo on Valoou d’Oouha. Soèn, ...
Patois et identité : gnoe publicatsión
(patoué dé Bretsón) Én ocazión da féhta dé quiodzeurra du 61° Concours scolére dé patoué "Abbé Jean-Baptiste Cerlogne", le classe qu’i l'an partisipà i l'an rétsù le gnoe publicatsión da colétsión Patois et identité, féte a modé di travai dé rétchertcha ...
Rites et fêtes: la Remeliva
(patoué di-z-Amaveulle) Lo site patoisvda.org vo-z-eunvite, pe si mèis, a la déqueverta de an tradechón d’eun cou, mi todzor eun viya dedeun eun mouì de quemeun-e : la rameliva. Déquevréde-là a travì le-z-imadze de Stefano Torrione é lo film de Joseph ...
Printemps théâtral 2023
(patoué di-z-Amaveulle) Euncó sit an, lo Printemps théâtral torne avouì an série de spétacllo propouzó pe le preunsipale compagnì valdoténe de téatro eun patoué. Seutta manifestachón, organizéye pe la Fédérachon Valdoténa de Téatro Populéro é soutigna ...
Coheumme é féihe: La corvoou a Sen Marsì
(patoué de La Salle) Lo voyadzo i mentèn di coheumme é di féihe de la Valoou d’Oouha no-ze amén-e si maise a la découverta di corvéi, cougnue comme la fahón de ontretchan-ì le térèn é le ru l’iforiéi. Sisse traille de groupe son areuoou canque a no on ...
Dzornó mondiala de la poézia
(patoué di-z-Amaveulle) Lo 21 maas de tsaque an eun sélèbre la Dzornó mondiala de la poézia. L’è l’occajón de prende tchica de ten pe aprésié la fose é lo dzen di si langadzo universel é de pensé a la fasón de poussèi l’eumpléyé pe eunspiré é llété eunsemblo ...
Rite é fite : lo carnaval
(patoué di-Amaveulle) Lo mèi de févrì l’è belle levró é avouì llu co le fite eun mascra di carnaval. Eun Val d’Outa no trouèn an matse de carnaval istoreucco é tradechonnel, mi euntremì le pi vioù é le pi particuillé lèi son san manqué sisse de la Coumba-Frèide ...
Eunna gnoa publicatsión : Alimentation paysanne en Vallée d’Aoste
(patoué dé Bretsón) A l’é djeuchto ichtà publià, pé Le Château, o lévro Alimentation paysanne en Vallée d’Aoste. Témoignages du patrimoine culturel immatériel, réalizà dé l’Assessorà di Bén queulterel, Tourisme, Echpor é Comerse da Réjón otonoma da ...