Tsertsa

Dichonéo

Contenù di site

Multimédià

Teste eun patoué

Documàn

Jaccod Louis

(patoué de Vagrezentse) 

JACCOD Louis
Tsahiillón 1881 - Sassari 1934

 Louis Jaccod, nèisù a Tsahiillón d'an fameuiile orijinéa de Pré-Sen-Didjì, l'a fa se-z-étude umaniste a l'Universitó de Fribourg é l'a dédià caze totta sa via a eunsègné la lenva é la littérateua fransèze deun eun lisé eun Sardègne.

Sa groussa queulteua classeucca é di patrimouéno fransè l'an fa-ló aprésié deun la réjón ioi l'ie aló é que Jaccod l'ayè fa cougnihe a l'étrandjì : l'a écrì, euntrì le-z-otre teste, eungn étude su lo poète sarde Sebastiano Satta.

La grousa distanse da la Val d'Ouha é se rée vezeutte a sa réjón, l'an po eumpatcha-lèi de demouhé, a traver se-z-écrì, lo grou amour que l'ayè pe son paì natal. L'a collaboró a l'Almanaque Le Ramoneur, l'a publià, l'an 1904 Glanures Valdôtaines, l'a prézentó, l'an 1919, la revua Augusta Praetoria avouì la fameuza euntroduchón Nos raisons d'être, eun di premii manifeste de revendicachón otonomiste. Pi tar l'a revù lo Dictionnaire de Patois de Cerlogne, mi sa mor l'a eumpatcha-lèi de fenì lo traille.

Louis Jaccod l'a fa de la Sardègne, ioou l'a eunségnà comme professeur de lenva é de littérature franséza, sa patrie d'éléchón, méi l'a jamé oublià son péì d'orijine.
Euntellectuel de valeur, avouì eunna booua formachón de queulteura classeucca, l'eut issà eun di fondateur de « Augusta Praetoria »* é l'a collaborà a diferente revue locale é franséze.

* Revua valdoténa d'idà é achón réjonaliste, publiée deun le-z-àn 20.

Proze

Poéziya