mimo
deun lo Dichonéo di patoué francoprovansal de la quemeun-a de Euntroù
aj eund
mimo m - seng
mimo m - seng
mimo m - pl
mimo m - pl
mima f - seng
mima f - seng
mime f - pl
mime f - pl
Teste
La vatse a métchà
Eun cou ll’ion dou frée: Pèro é Mourise, que reustòon dedeun lo mimo veladzo, dedeun dóo mèizòn eunna protso de l’otra. ...
Lli totLe tri tsahagne
Eun cou eungn Euntroù ll’ion tri pitchoude tsahagne, totte tri catchéye dedeun lo mimo irì, su la brantse pi ota d’eun vioù tsahagnîa. ...
Lli totLo patouè é le nouile jénérachòn
... ’ecoula maternella, prèdzon renque patouè, belle se - a couza de la télévijòn é d’an sosiétó todzor pi italofonna - son dza a mimo de comprende, tan bièn que mal, l’italièn. ...
Lli totLo sezeleun créó
... Lo sezeleun nouvo, todzor plen, l'î to fier de llu mimo, pèquè fèijè amoddo son traille. ...
Lli totLo carnaval de la Comba-Frèida
... Tsicque quemeun-a l’a sa « benda », son carnaval, que resemble a tcheu le-z-otre mi que i mimo ten l’a coutsouza d’an miya diféèn, pe hen que regarde le personadzo é la magnî de lo fée. ...
Lli totLa tsalî
... Mimo se l’ayòn euntenchòn de payé, l’è defesilo que lo vèvo u la vèva l’achon asètó to de suite. ...
Lli totLa man de fia
... É aprì ? Joseph Siméon Favre, nèisù en Veulla l’an 1859 é mor a Séez dedeun le-z-ée de l’Isère l’an 1900, écrì que a son ten la man, depiilléye de la pourta, l’î vardéye dedeun lo tsahì, ioi que llu mimo l’ayè vuya-là atò se joué ! Coutcheun l’achure que l’è euncó lé i dzor de vouì, catchéye, eungn atendèn de tourné a sa plah ...
Lli tot